top of page
Esta página web se diseñó con la plataforma
.com
. Crea tu página web hoy.Comienza ya
safareig

safareig
anàlisi semàntica de l'amor

En un safareig al limbo entre el passat i el futur, tres dones canten, ballen i xerren sobre amors i desamors. La llum de la lluna, l’aigua i els llençols ens transporten a un temps indeterminat on es qüestionen les lleis del nostre llenguatge.

En un possible passat massa recent tres bugaderes canten mentre renten la roba. Una no parla, però balla, una altra parla una altra llengua, i l'altra espera a què arribi el seu aimant. Fan safareig, parlen d'amors, dels mals d'amors.

Enfrontat, en un possible futur massa proper on el llenguatge ha canviat la manera d'entendre la realitat, tres noies s’intenten entendre entre elles. Una no parla, una altra escriu poesia, i una altra busca paraules que no existeixen per poder avançar, per escapar.

Dues realitats distants, sis personatges i tres actrius, cançons populars i filosofia lingüística per entendre que hem d'entendre diferent.

​

SAFAREIG és una co-producció de Com un llum i Festival de Llegendes.

Amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

​

​

salvatge

salvatge
em fas mal significa me dueles

SALVATGE parla d’estimar, d’estimar diferent, d’estimar més, d’estimar millor, d’estimar molt, d’estimar moltes vegades, d’estimar amb dubtes, d’estimar però no massa, d’estimar-se primer a un i després a l’altre, d’estimar raro, d’estimar nou, d’estimar madur.

Un grup d’amics i amigues que s’estimen de maneres diferents a les que estem acostumades a veure a les pel·lícules, troben dificultats per gestionar aquestes relacions que no veuen reflectides en els referents de l’imaginari col·lectiu del que ha de ser l’amor.

Salvatge mostra diverses perspectives d’una realitat molt propera a nosaltres, trencant el binomi amb parella/sense parella que portem sota la pell, que ens porta a l’angoixa i la contínua recerca d’una part de nosaltres mateixos que se suposa hem de trobar en una altra persona, derivant cap a una interpretació nociva de l’amor romàntic, en detriment de la independència, el desenvolupament individual i l’autoestima.

​

mediocre
 

mediocre

Ets una noia mediocre atrapada a la teva habitació. Atrapada dins el teu cap, dins el batibull de les coses que has dit però en realitat no volies dir; de les coses que vols però no dius; de les coses que t’han dit i són mentida; de les coses que fas quan no trobes les paraules exactes a dir. La comunicació no és cosa fàcil, i per a intentar posar una mica d’ordre a tots aquests pensaments, has hagut de fer una obra de teatre per a que el públic entri a la teva habitació, al teu cap, i t’ajudi a treure’n l’entrellat de tot plegat.

​

Mediocre neix de la necessitat de comunicar(-se) i arrel de la creença que hi ha moltes coses que ens passen a tots però, per determinades raons, no comuniquem, creant un sentiment de soledat que s’extingiria si poguéssim trobar les paraules per expressar-nos i adornar-nos que a tots els mediocres ens passen, si fa no fa, les mateixes coses.

​​

la vendora de llumins

la venedora de llumins
 

Un espectacle musical de petit format basat en el conte de Hans Christian Andersen. L'espectador es veu immers en un espai creat per tres veus a capella i una dotzena de caixes de llumins. La poesia escènica, les cançons originals i les imatges creades per l'absència de llum fan transitar per una història que va més enllà del conte. Una història en el carreró d’una ciutat, una nit d'hivern, on l’ambient és fosc, fred i humit.

un carrer és
 

un carrer és

Al llarg de tot el dia, a través de diverses accions participatives, crearem la definició de “carrer”. Aquesta definició serà única per a aquell dia, aquella plaça de Figueres, i variable en funció de les persones que hagin passat i deixat la seva empremta. Una reflexió vivencial sobre com els carrers, lluny de ser simples espais físics, són espais on vivim experiències que deixen un rastre emocional modificant la nostra percepció d’aquests.

Aquest espectacle performàtic ha estat ideat arrel del llibre El carrer és Nostre, d'Aída Pallarès i Manel Pérez. En ell, s'explica la història i l'evolució del teatre de carrer a partir de mitjans dels anys 70. Nosaltres hem volgut reivindicar amb ells el carrer com a espai viu d'ús veïnal.

​

"Un carrer és" va ser un encàrrec per al Festival Figueres es Mou, al juliol del 2018.

​

bottom of page